Santiago Ramón y Cajal

                                        



Santiago Ramón y Cajal va néixer al 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal.
Va anar als estudis escolapis a Jaca i el batxillerat i l'institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desenterrament d'Isabel II i la primera república, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat.
Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar al 1870.
Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba on es contagià de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties.
El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com " doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica.