dimecres, 21 de novembre del 2012

EL MAL HUMOR

Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataques algun dia
i els necessito, ja no sabre on són.

dijous, 15 de novembre del 2012

la tardor

Com una alba amb cant de gall,
-deixondiment i frisança,
violins, menta i cristall-
ha arribat el primer fred.
Ve vestit de sol d'octubre,
fulla trèmula i blau net.       

   

la dàlia

Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.



els 5 sentits

                                                      

vista
 
 
 
 
 
oïda
 
 
 
 
olfacte
 
 
 
gust
 
 
tacte
 


els 5 regnes

                                     animals:
 Els animals són éssers vius pluricel·lulars.
S'alimenten d'altres éssers vius o productes
que en procedeixen, és a dir són éssers vius heterètrofs .
                            

                                  vegetals:
 
 
Els vegetals són éssers vius autòtrofs, és a dir que són
capaços de fabricar-se el propi aliment amb l'ajuda de la
llum del sol.


                            

                                 fongs:
 
 
   Els fongs son heteròtrofs i són éssers vius pluricel·lulars
i unicel·lars
                                De fongs n'hi ha de diferents tipus: Els que fan bolets,
els llevats ,els fongs paràsits i les floridures.

                             

                                 protoctits:
  Els Protoctist són ésssers vius heterètrofs i
unicel·lulars.
                             
 moneres:
 Són éssers vius unicel·lulars.
Poden ser benefisiosos o perjudicials per la
nostra salut.
                           

plugim

Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,                                      
diamants que fulguren
amb un lleu tremolor.
Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina les formes,
i l'esguard, facinant,
hi crea fantaciosos
camins de meravella
vers un món somniat.


Joana Raspall

divendres, 9 de novembre del 2012

Camillo Golgi

                                          
Camillo Golgi va néixer el 7 de juliol del 1843 a la ciutat de Cortero situada a la regió de Llombardia i actualment provínciade Brescia.
Fill d'un funcionari  del departament mèdic, va estudiar a la Universitat de Pàdua, graduà l'any 1865.
Va iniciar la seva carrera laboral a la clínica psiquiàtrica  del criminòleg Lombroso, però aviat es va interessar per histologia. El 1872 va començar a treballar al pavelló d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategrasso.
Va exercir com a professor d'anatomia a les universitats de Torí i Siena i, posteriorment fou nomenat catedràtic d'histologia en la de Pavia del qual va arribar a ser degà de la facultat de medicina, així com rector.
va morir el 21 de de gener del 1926 a la seva residència de la ciutat de Pavia,situada a la província del mateix nom.

Santiago Ramón y Cajal

                                        



Santiago Ramón y Cajal va néixer al 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal.
Va anar als estudis escolapis a Jaca i el batxillerat i l'institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desenterrament d'Isabel II i la primera república, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat.
Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar al 1870.
Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba on es contagià de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties.
El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com " doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica.