Penso fer-me
trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em
volguessin escoltar.
Sé que no totes són
belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen
estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
.Alguna deu ser graella.
i una
altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix
o front
pansit...
Aquestes, vull!
Les boniques,
si escoltaven el meu
cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.
Són les
menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el
cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon
sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que
jo.
Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada,
els duria
un bri de
felicitat.
Joana
Raspall