la guardia dels prats

El meu poble preferit és la Guardia dels prats. Té uns 137 habitants. M'agrada perquè  hi ha bastants nens hi pots anar tranquil·lament pel poble perquè no hi passen gaires cotxes.
Hi han uns 20 nens i de vegades anem a fer excursions a l'ermita de Sant Pere Ermengol i a la cabana.
També juguem a futbol i a tenis taula, fem una obra de teatre i anem a jugar a casa dels amics.
I fem guerres d'aigua amb els amics també anem en bicicleta menys quan és temporada de caça.
A la cabana et pots emparrar en un arbre de tres metres, mentre parlem, n'hi ha que no s' atreveixen
perquè els fa por.
Hi ha dos places i una pista per jugar a futbol i una sala per fer teatre, el tió, els reis, i altres coses.
Viure en aquest poble és molt divertit.
Ah sí! per la Festa major fan música, un ball popular, competicions de futbol i tennis taula i una obra
de teatre.
Hi anem de la Guàrdia dels Prats fins a Blancafort en bicicleta.

QUI SAP

Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
i que no li goso a dir;
després, en forma de barca
plegaré el paper i a l'aigua
el deixaré navegar...

Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!

                Joana Raspall

el trobador

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen els cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
.Alguna deu ser graella.
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix
o front pansit...
Aquestes, vull!
Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.

Joana Raspall

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

Autor:Antoine de Saint-Exupéry
llibre:el petit princep
temàtica:aventura

l'internauta reposa

Ha pasat hores davant la pantalla
fet descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairabé ni sap com.

Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant , com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.

Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van a beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat 
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...

DISFRESSES

Per carnaval,veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
Pel què diran,allò que no em fa falta;

ni em posaré de puntetes per ser

d'un mida més alta

entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

De tots els coneguts ,preferiré

els de tota la vida;

aquells que de debò,pobres o rics,

sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
 Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,

de la sinceritat.

   
                     Joana Rapall